Barcelona
13
Jul.
"Cinema fora de lloc: Ben animades"
MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA
Fecha: 13 Jul.  |  Horario: 21:45  |  Lugar: Plaça de Sant Pere  |  Ciutat Vella  |  Precio: Gratuito€  |  Enlace
Dones en l’animació d’aquí i d’arreu. 53’.


"Animation Quartet #1", Laura Ginés. 2′ (2015).

Animation Quartet #1 és una peça musical per a quatre instruments; o una partitura per a dibuixants. És dibuix animat fet amb la oïda.


"Mi pobre patria", Laura Ginés. 3′ (2016).

Passeig cronofotogràfic per la ciutat de París elaborat per acompanyar el directe de la versió que Maria Rodés fa d’una cançó de Franco Battiato.


"Tengo miedo", Laura Ginés. 4′ (2014).

Videoclip per a la cançó de Maria Rodés que porta el mateix nom. Una de les versions publicada al disc Maria Canta Copla.


"Esto no es un espectáculo de patinaje", Martina Rogers. 4′ (2017).

Quina és l’essència del cinema? Poden uns patinadors convertir-se en un espectacle de cinema i dibuix? Tinta, ceres, collage, pintura acrílica, manipulació de fotogrames, un espectacle de no patinatge que et convida a deixar-te portar per les formes i colors en moviment.


"Au premier dimanche d’aôut", Florence Miailhe. 11’ (2000).

En un poblet del sud de França, una nit d’estiu; ballarins de totes les edats acudeixen al ball que es perllonga fins tard a la matinada.


"Sans queue, ni tête", Sandra Desmazières. 7’ (2001).

Transcorre una jornada absurda. Una quotidianitat pesada i monòtona.


"When the day breaks", Amanda Forbis, Wendy Tilby. 10′ (1999).

Ruby, la porca, veu la mort accidental del senyor Pollastre i es perd en vagarejos sobre la futilitat i el sentit de la vida de cadascú en aquest curt d’una animació tan notable i diverses vegades guardonat.


"Sore eyes for infinity", Elli Vuorinen. 12’ (2016).

La jornada d’una optometrista és una desfilada de clients curiosos. Un per un, ella contempla com utilitzen els aparells òptics amb molta reticència.


"Tram", Michaela Pavlatova. 7’ (2012).

És la rutina diària per a una conductora de tramvia. Com cada matí, els homes van a la feina, un per un, tots iguals, silenciosos, indiferents, grisos. Però aquell dia, entre les envestides i les vibracions de la carretera, i al ritme dels bitllets que van marcant, la conductora s’excita i el vehicle es torna eròtic. El desig de la conductora transforma la realitat en un frenesí fàl·lic i surrealista. És llança a l’assalt dels penis vermells i gegants dels seus passatgers. Música, maestro!

La Almanaka es un proyecto de Pikara Magazine
Para más información agenda@pikaramagazine.com